El Roure de Santa Maria del Montnegre

més de 20 anys separant aquestes dues fotografies Quant feia tiradas llarges , sovint anava des de Sant Pol de Mar fins Horsavinya, i alguna vegada vaig arribar fins Sant Iscle passant per l´espectacular Roure de Sant Martí del Montnegre. (potser últim cop que hi vaig passar farà més de 20 anys i vaig anar corrents, amb en Jaume talamas). recordo també, que per accedir fins el roure hi havia un camí de terra bastant estret, carregat de vegetació i quasi no podies veure el cel de la gran quantitat d´arbres, fulles, branques i canyes que hi havia en l´entorn. El lloc era màgic, misterios, espectacular. Just davant del Roure, hi havia un marge, ple de canyes i vegetació diversa, no és podia veure mes enllà, però accedint enmig de la vegetació, podies veure una petita ermita, una petita ermita completament destruïda i abandonada, allò era l´ermita de santa maria del montnegre.

Ermita antiga i visible ja en el camí i ermita reconstruida en l´actualitat Aquest diumenge, vaig estar caminant durant 2 hores i 30 minuts per la zona del roure i sant Martí del Montnegre passant per la torre del foc ( fent uns 15 minunts de cursa.) Quant vaig arribar al Roure, He de reconeixer que vaig quedat parat del que ha cambiat el lloc, abans era una camí de terra envoltat per la natura, tenies la sensació de passar per un tunel de fulles i branques, ara sembla una autopista forestal. Però el més tràgic, (vaig sentir gran pena) el Gran Roure de Santa Maria del Montnegre trencat, esmicolat i tirat pel terra, Conseqüència de la gran tempesta i nevada de l´any passat. ( tot i que el Roure estava malant feia anys, el lloc ara, estava molt desprotegit pel Roure i potser per això, no va poder aguantar la tempesta) (reportatge de la reconstrucció de l´ermita de Santa Maria del Montnegre) http://www.tv3.cat/videos/1474299/Restaurada... ...