després de més de 6 mesos sense ganes de correr, amb dolentes sensacions i entrenaments basats amb el cansament generalitzat, tenia que buscar una motivació, encara que petita, tenia que tornar a competir, per comprovar el meu estat físic, però crec que també mental. Finalment en vaig decidir per una cursa de muntanya (encara que la cursa petita de 13 quilòmetres, ja que actualment no puc superar més de 60 minuts de running).
sorto de casa a les 6 del mati del dissabte dia 7 i arribo a Bellver de la Cerdanya 2.5 hores després. vaig a recollir el dorsal, breefing i a correr.
Començo a poc a poc, però aviat puc comprovar que no en sento comode en aquest ritme, doncs, - en dic interiorment- a patir¡¡¡¡¡ i començo a augmentar el ritme, a sentir la cremor a les cames, del fort bateg del cor i de alè fort de la respiració, Vaig adelantant poc a poc posicions, i patint de valent en la pujades interminables.
Tinc els 3 primers classificats a cop de pedra, i de sobte, començen les baixades plenes de pedres, baixades estretes i desnivells variats, veig que els primers marxen i desapareixen al fons del camí de baixada i de pedres.
I jo segueixo baixan a pas de tortuga, i apareixen 3 corredors mes, que saltan com cabirols, veig que desapareixen.
Comença llavors Els camins normals (sense pedres i amples, camins tipics de muntanya) i començo a accelarar, sentint-me novament corredor, patint, començo a visualitzar 3 corredors i amb les dents apretades aconsegueixo superar 2, al fons del camí, tapat per la vegetació observo el 4 classificat, i puc imaginar-me que falta molt poc per l´arribada.
Al final 5 classificat i 1 de la meva categoria, això és el de menys, molt bones sensacions finals i novamen, almenys en aquesta cursa he disfrutat de valent i també he patit de valent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada