Marató de Barcelona

Diumenge 6 de maig, Els carrers de Barcelona veuran una nova edició de la renovada marató de Barcelona, una marató amb un total de 14.770 corredors inscrits i més de 1400 voluntaris. L´any passat Jackson Kotut va poder parar el rellotge amb uns impressions 2 hores 7 minuts 30 segons.



En categoria femenina va guanyar Debele Windnesh amb una marca de 2 hores 31 minuts 51 segons.


Una marató que aquest any celebra la seva 33 Edició., i amb tots aquest anys, sols s´ha deixat de fer en una sola edició i únicament per problemes entre els organitzadors (marathon catalunya) i l´Ajuntament de Barcelona.L´any 2005 no es va fer la marató de Barcelona.



Fins l´any 1996 l´arribada de la marató va ser l´Estadi Olímpic, (inclosa la marató olímpica de l´any 1992), un lloc molt especial i emblemàtic, però molt dur pels atletes per les pujades . També durant alguns anys, la sortida de la marató fou a la ciutat de Mataró i arribant fins Barcelona (jo aquesta l´he fet 4 cops i també fou molt maca i emotiva, veies poc a poc Barcelona)


Marato del 2006, inici del seu rellençament internacional:


La marató del 2006 ocupa un lloc molt especial en el seu historial. És així perquè després de la paralització d’un any abans, la seva celebració, el 26 de març, va suposar un autèntic esdeveniment per a la gent del món del córrer. La organització técnica de la prova es va encarregar a la empresa RPM, subsidiària de la ASO francesa organitzadora de la marató de Paris, i es va constituir un comitè promotor del qual formava part l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, la Federació, l la Plataforma Marató a Barcelona (PMAB). A propòsit, és forçós parlar de la Plataforma en aquest resum: la PMAB era (és) una associació esportiva formada per uns dos-cents corredors populars que s’havien vinculat entre sí a través de la web 10 de 1000, i que havia estat molt activa reivindicant el retorn de la marató. Se’ls va demanar que formessin part de l’organització per a sentir a través d’ella la veu dels populars i com a orgue consultiu durant tres anys, i precisament aquesta associació, en la persona del seu membre, en Pablo Pluvinet, s’havia encarregat de l’elaboració del circuit.Va estar mesurat amb l’aval de la IAAF per Bep Soler, que a la vegada va ser el director tècnic de la prova. El recorregut va resultar el millor de tota la història: la joia de la corona, vaja!. Es va córrer íntegrament per dintre de la ciutat, una cosa que feia molts anys que no s’havia pogut fer, i es va passar per tots i cadascun dels llocs més emblemàtics.