Emil Zatopek, La locomotora humana

Un petit fragment del llibre:
" En los juegos interaliados de Berlín de 1946, al ver detrás del cartel de Checoslovaquia a un solo atleta desmañado, todo el mundo se ríe. Y cuando ese atleta, que no se ha percatado de que lo convocan para participar en su prueba, atraviesa el estadio como un loco gritando y agitando los brazos, los periodistas sacan veloces sus libretas. Pero después, cuando en los cinco mil metros y ya con una vuelta de ventaja acelera sin parar y cruza la meta en solitario, los ochenta mil espectadores estallan en un clamor.
El nombre de ese muchachote rubio que siempre sonríe no lo olvidarán nunca: Emil Zátopek. Su aire y amable es un trampa: desde que descubrió que correr le gusta, ya nadie ha podido pararlo.

El estilo no le importa:corre como un excavador, la cara deformada por un rictus, sin aspirar a la elegancia. Es simplemente un motor excepcional sobre el que se han olvidado de montar la carrocería.

En pocos años y dos olimpiadas, Emil se convierte en invencible. Nadie puede pararlo: ni siquiera el régimen checoslovaco, que en vano lo espía, limita sus traslados y distorciona sus declaraciones."



1958 cross de Lasarte

Aquesta setmana passada he començat a llegir el llibre Córrer (de Jean ECHENOZ, editorial Anagrama), aquest llibre explica de forma molt resumida la vida del corredor txec Emil zápopek "la locomotora Humana". Un llibre molt recomanable a tots el amants del córrer.
Zatopek, nascut el 19 de setembre de 1922 a Koprivnice (Moràvia). Zatopek, va ser el pioner en desemvolupar una tècnica innovadora, començar a un ritme normal la prova i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa.
Va començar a practicar atletisme quan treballava en un fàbrica de calçat i posteriorment va deixar-la per poder ingressar en l´exercit txec l´any 1945.
En els jocs Olímpics de Londres de 1948 va obtenir la medalla d´or en els 10.000 metres i la d´argent en 5.000 metres.
Quatre anys mes tard, en les olimpiadas de Hèlsinki (1952), va aconseguir que el seu nom passés a la història de les gestes en l´atletisme, en tant sols una setmana va guanyar la medalla l´or Olímpiques en les proves dels 5000 metres, 10000 metres i de la marató.
En el jocs Olímpics de 1956 (Melbourne, Australia) va ser sisè en la prova de la marató.
L´any 1958, en el Cross Internacional de la Lasarte, va posar fi a la seva trajectòria esportiva.
Al llarg de la seva carrera esportiva, va competir en 334 curses i va obtenir 261 victòries, establint un total de 18 rècords mundials en diferents distàncies i també varis campionats europeus.
També va superà la barrera dels 20 quilòmetres en una hora (20.052 quilòmetres)
Va guanyar també de forma consecutiva 8 campionats nacionals en les proves de 5000 i 10000 metres.
Va ser considerat un heroi nacional i va pujar fins el grau de coronel. Però a causa del suport que va prestar l´any 1968 a Alexander Dubcek en l´anomenda Primavera de Praga, va ser expulsat del partit comunista i de l´Exercit. Va començar llavors una etapa fosca de la seva vida, fins i tot va tenir que treballar d´escombriaria per poder subsistir. L´any 1975, la seva figura va ser rehabilitada en part pel règim comunista. Va morir el 22 de novembre de 2000 a Praga.