





Ostres com passa el temps, ja fa deu anys de la meva participació en aquesta marato, i la veritat, que 10 anys despres, encara recordo aquell dia amb molta il.lusio i a l´hora fatisfaccio.
Algun dia hi tornare, sens dubte.
Recordo que vaig comprar-me una camara de fotos d´ un sol us, i continuament feia fotos per tots el llocs i indrets que passava corrents.
La sortida es una mica complicada per que hi ha molta gent i diferents calaixos, i aixo va perdre temps per agafar el teu ritme de carrera, pero NY es una marato per disfrutar de l´ estima del correr.
Hi ha moments molt emotius, com la sortida amb el pont de verrazano i com la terrible arribada a central Park amb el seus tobogants, i com no, la sortida del segon pont per enfilar-te per la 1 Avenue, en direccio el barri del Bronx, tot ple de gent cridant i cridant al pas dels corredors, increible.
Aquest any crec que hi participa en pep carreras, un noi del meu poble, i que ultimament esta en molta bona forma, molta sort pep i endavant¡¡¡
Aquest any crec que hi participa en pep carreras, un noi del meu poble, i que ultimament esta en molta bona forma, molta sort pep i endavant¡¡¡
1 comentari:
Carai Joan 10 anys ! Quin record mes maco . En Pep a fet 2h57
Publica un comentari a l'entrada